Capítol 4

Però tot això eren simplement pensaments, i els pensaments del Corriol no eren certs. La tieta només era allà perquè també estava intrigada per descobrir l’origen de les pintures.

El Corriol però, no estava satisfet, perquè li mancava descobrir una part del misteri, i va ser quan va pensar en la cosina alta, l’Abisme. Podria haver estat ella qui havia dibuixat les pintures rupestres?

Així va ser com el Corriol va explicar als seus amics les seves idees respecte al misteri de les pintures.

-Bé, nois! -va dir la Calaia. -Potser sí que aquest sigui el final del misteri, però ningú ha pensat que uns altres possibles autors són els del Clan Ter?

-Tenim temps encara per descobrir aquest misteri, però penso que hauríem de començar a buscar els caçadors -va concloure la tieta. 

El Corriol, la Gebre i la Calaia van sortir cap al territori on habitualment els caçadors trobaven les seves millors peces. La Gebre estava realment entusiasmada, ja que pensava que finalment podria aprendre a caçar.

El territori dels caçadors era una esplanada secreta on hi havia un paisatge meravellós amb altres tribus i molts animals per caçar. La Gebre finalment havia trobat el lloc on volia viure. 

El Corriol, després de passar uns dies en aquell nou territori, va trobar a faltar la seva tribu, i sobretot no deixava de pensar un dia i un altre en el misteri de les pintures encara per resoldre.

El viatge de tornada cap al seu avenc era ple de perills, i en alguns moments van sentir que la seva vida estava en perill. En un dels pitjors moments, quan dos dents de sabre estaven a punt de cruspir-se la Calaia i a ell mateix, van trobar una manada de  mamuts que els van ajudar i van fer que les feres fugissin espantades i que ells poguessin tornar a casa. 

A l’arribada van explicar les seves aventures a tots els membres de la seva tribu: com eren de meravelloses aquelles terres, com eren les tribus que allà habitaven i sobretot que la Gebre havia decidit quedar-se a viure allà.

El cap de la tribu va agrair la feina feta tant a la Calaia com a en Corriol i van decidir que d’ara endavant aquest seria el territori de caça de la comunitat.

Inexplicablement els mamuts que els havien acompanyat en el viatge de tornada semblava que es trobaven ben còmodes entre els habitants de la zona i, considerant que tot sovint haurien de desplaçar-se fins a la nova zona de cacera, van decidir cuidar-los i adoptar-los per tal que fossin el seu sistema de transport. 

Després de rumiar-ho una mica en el consell de la cova, en Corriol va demanar de ser el cuidador de les bèsties i, molt entusiasmat, va demanar de batejar amb el nom de Mamobús al servei de transport amb mamut.

Acabat el consell, en Corriol s’esperà una estona per poder agrair al cap de la tribu l’honor de ser el cuidador dels mamuts. Allà, davant de les flames de la foguera, en Corriol es va posar les mans al pit i es va inclinar cap endavant agraint el seu nou càrrec.

- Savi, em permeteu que us faci una pregunta? –va dir en Corriol.

- Digues noi –li va respondre el savi, ja cansat.

-Hi ha una cosa que no aconsegueixo treure’m del cap. A la cova hi ha unes pintures on sortim la Gebre i jo, i no sabem qui les pot haver fet... En sabeu alguna cosa?

-I tant que sí, jove! –va exclamar el savi de la  tribu. 

-Aquests dibuixos els va fer l’Abisme, són ella i el seu germà bessó. Fa uns anys varen ser atacats per uns dents de sabre i el Carmine, que així es deia el germà de l’Abisme, va morir. Plena de tristesa i per què ningú no oblidés en Carmine, l’Abisme va fer aquestes pintures que tant t’intriguen.

"Mamobus…??? Carmine…???? La tribu dels Ter…??? Em sembla que m’estic fent un embolic. Ah!, que qui sóc? Jo sóc l’autor d’aquesta història, en Marc Jové, tinc tretze anys i estic practicant explicar històries per convertir-me en escriptor. Et sembla que tinc un futur en aquesta professió?"