LA TRAÏCIÓ
Van decidir continuar el seu viatge i van aconseguir sortir de l’avenc amb molta dificultat. Quan van aconseguir ser a fora, se’ls va aparèixer una bèstia i es van espantar molt.
–Gebre! Vigila! Mira quin animal més gran! –va dir el Corriol.
La Gebre, tota espantada, es va girar i va fer un crit. No sabia on mirar ni què fer…
De sobte, el Corriol va afegir:
–És un dents de sabre. Ja n’havia vist algun. Però és molt estrany que no se’ns apropi ni ens intenti atacar...
–Vols dir que sempre ataquen? –va dir la Gebre.
–Sí, són uns animals una mica perillosos... –va dir, espantat, el Corriol.
Just quan va acabar de parlar, el dents de sabre es va apropar i els va fer un gest per tal que tant la Gebre com el Corriol l’acompanyessin cap a on es dirigia.
Després de molt caminar, van arribar a un descampat on hi havia un llac molt gran i molts arbustos amb fruites silvestres. Es van quedar molt sorpresos, sense paraules. Es van trobar amb un clan de molts dents de sabre junts que miraven una femella.
–Què estan fent, Corriol? Tinc molta por, vull marxar d’aquí! –va dir la Gebre.
–Tranquil·la, no ens passarà res! Crec que ja sé el que estan fent –va afegir el Corriol amb una veu tranquil·litzadora.
–Ah sí? I per què hi ha tants dents de sabre junts? A mi em fan molta por... –va dir, tota atemorida, la Gebre.
–Veus aquella femella que està estirada a terra? Doncs jo crec que és la mare del dents de sabre que ens ha portat fins aquí. Potser està ferida i vol que l’ajudem.
Es van apropar i van veure que tenia una ferida just a la pota. Al Corriol se li acudí que podien anar al bosc a buscar algun recurs per tal d’ajudar-los. Els dos, tot decidits, es van apropar al frondós bosc que hi havia al costat.
–Mira, Gebre! Jo crec que aquestes fulles verdes allargades ens serviran per tapar la ferida.
–Cert! Agafem-ne unes quantes per posar-li, a veure si d’aquesta manera deixa de sortir-li sang –va dir el Corriol.
–Ah! I la meva tieta Calaia un cop em va explicar que aquestes fruites sagrades funcionaven molt bé per cicatritzar les ferides. Les agafem?
–D’acord! A veure si podem ajudar-los! –va dir, tot esperançador, el Corriol.
Li embenen la pota amb les fulles trobades i li ofereixen les fruites sagrades. A continuació el Corriol proposa de portar el dents de sabre ferit a una cova que està a prop del bosc per tal que pugui descansar bé a la nit. Allà dins, la Gebre diu:
–Sí! Crec que ens podria funcionar! –va afegir el Corriol.
I així va ser, van estar una bona estona fent els dibuixos a les parets de la cova. Quan van acabar, tot i estar molt cansats, van pensar que la mare tindria gana i ells també en tenien molta. Així doncs, es van endinsar per veure si hi havia algun animal per caçar. Un cop estaven bastant al fons, la Gebre va preguntar:
–Corriol! Què és això?
–Semblen unes pintures rupestres on hi apareixem nosaltres! I mira aquí! Crec que un animal ens està menjant... –va dir el Corriol.
–Un animal? És un dents de sabre!!!!! – va cridar la Gebre.
I sí, quan estaven sortint de la cova, es van apropar dos dents de sabre per l’entrada i la que estava ferida es trobava darrere d’ells per atacar-los.
–Corriol! Mira! Tenim el dents de sabre que estava ferit al darrere! Ens vol atacar! –va cridar la Gebre molt espantada.
Tot seguit, el Corriol es va apropar i va intentar tocar el dents de sabre, però només va aconseguir fer-li una petita rascada a l’ull. El Corriol va agafar la Gebre de la mà i van marxar corrents de la cova.
Just quan s'estaven escapant d’aquella misteriosa cova, van veure un raig de llum i van creure que allà hi havia la sortida, per poder abandonar aquell clan de dents de sabre que tan malament els ho havia fet passar.
I és cert que anaven en direcció correcta, era la sortida. Però tot just a punt de sortir de la cova, es van trobar la Calaia.
–Tieta, què hi fas, aquí? –van preguntar la Gebre i el Corriol alhora, molt sorpresos.
I dins del pensament del Corriol no parava de ressonar: I si ha estat ella la que va fer les pintures rupestres a la cova? I si ha estat ella la que va fer les pintures rupestres a la cova?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada