Capítol 2

UNA SORPRESA INESPERADA

Gebre i Corriol decideixen observar el mapa de l’avenc més acuradament i troben alguna cosa que no encaixa. De seguida s’adonen que el pont penjant no surt al dibuix del mapa de la cova.

-Corriol, mira, no hi surt el pont penjant! – va dir Gebre.

-És cert!- va exclamar Corriol.

-Segur, que hi ha alguna cosa més enllà de la fi del món.

-Em fa por!!! – va dir Corriol.

-Encara ets a temps per tornar. Jo penso continuar.

Corriol estava tan espantat que no va tenir el valor de tornar tot sol a la cova. Així que va decidir continuar amb Gebre per tal de satisfer la curiositat de la seva cosina.

De sobte, van sentir un soroll que venia del fons de l’avenc. Era com un “crec”, “crec”, “crec” constant, com si fossin les espurnes d’un foc a tocar de terra. Cada cop sentien el soroll més fort, per tant van suposar que cada vegada, estava més a prop. Van decidir amagar-se darrera d’una roca per tal d’esperar i veure què podia ser, es van espantar una mica.

Al cap d’una estona, Gebre ja estava cansada d’esperar, ja que no havien vist res i la seva curiositat anava en augment. Per tant, van decidir sortir de l’amagatall i dirigir-se cap al fons de l’avenc.

Conforme anaven endinsant-se cap a l’avenc, van deixar d’escoltar el soroll del principi.

-Ha desaparegut el soroll! – va dir Corriol.

-Sí, sembla que se senti més lluny – va contestar  Gebre.

Conforme anaven caminant cap al final de l’avenc, van escoltar el ressò de la veu d’algú que parlava. Es van aturar de cop i es van mirar.

-Què fem ara? – va dir Corriol.

-Anem a investigar qui és la persona que parla.

-I si no la coneixem?

-Doncs l'observarem i la seguirem allà on vagi – va dir Gebre.

Van veure la silueta d’una nena petita, primeta, i van tenir la sensació que cada vegada es feia més gran. Per tant, van pensar que s’acostava cap a on eren ells.

De cop i volta, van veure que tenien raó i que la nena de la silueta els saludava animadament. Ells es van quedar paralitzats perquè no la coneixien de res i els va sobtar moltíssim.

De cop, la nena es va girar sense dir res i va començar a córrer en el sentit contrari d’on eren Gebre i Corriol. Llavors ells van pensar que la nena volia que la seguissin, i així ho van fer. Com que anaven distrets pensant en la nena, no van veure un forat que hi havia al terra i van caure a dins.

El forat era bastant profund i mentre queien es van donar un cop al cap. Quan van arribar al final del forat, havien perdut el coneixement.

Al despertar-se, Gebre va veure que la nena els observava amb atenció i també es va adonar que davant seu hi havia el foc que havien sentit feia una estona. Quan es va girar per veure si Corriol era al seu costat o no, es va adonar que encara estava inconscient i el va intentar despertar.

Un cop es van reanimar tots dos, continuaven sorpresos observant la nena i el foc que tenien al davant. Van poder constatar que la nena no era del mateix clan que ells i que hi havien moltes altres persones que els observaven.

Ja no es trobaven dins de l’avenc, perquè el forat anava a parar a fora, com si estiguessin a l’entrada d’una cova, on hi havia moltes coses que els hi eren familiars. Van veure pintures semblants a les de la seva cova per les parets, un foc a terra (del qual havien sentit el seu crec-crec al principi), moltes dones, homes i nens que els observaven.

De tota manera, Gebre i Corriol es van quedar parats perquè mai havien vist ningú diferent dels membres del seu clan, fins aquell dia. Ells pensaven que no hi havia cap clan més, que només hi eren els del seu clan.

Els membres del clan es van estranyar de veure uns nens que no eren del seu clan, ja que mai s’havien trobat amb ningú. I van començar a pensar com era que algú havia arribat on eren ells i, a més a més, uns nens que encara no estaven en edat de caçar.

Gebre, encara que espantada, va treure forces per dirigir-se a la nena:

-Qui sou? – va dir amb veu tremolosa.
 

-Som el clan Ter – va contestar la petita.

-I què feu aquí? – va continuar preguntant Gebre.

-Nosaltres vivim aquí, és la nostra cova. Fa molt de temps que som aquí. I, vosaltres? Què feu aquí? D’on veniu?

-Hem caigut per un forat i hem arribat fins aquí! – va dir Corriol –, però no sabem on som.

-Com és que heu entrat en aquest avenc? – va dir la nena.

-Hem entrat per tal d’explorar el que hi havia aquí dins perquè a nosaltres sempre ens han dit que això era la fi del món, i nosaltres pensàvem que hi havia alguna cosa més més enllà – va dir Gebre.

-La fi del món? – va preguntar la nena.

Ara s’havien de plantejar que és el que farien: tornar a la seva cova, continuar investigant per si trobaven altres clans o altres animals diferents dels que estaven acostumats, a veure o si arribaven realment a la fi del món...

El dubte els va envair però estaven tan encuriosits que ho tenien clar, continuarien el seu viatge.